El punt de partida consisteix a desenvolupar la capacitat de liderar-se una mateixa, perquè sembla clar que no hi ha lideratge en el sentit esmentat sense autolideratge. És a dir, per liderar altres persones cal poder liderar-se. És ser per després fer.
Les dades sobre 136 països mostren que les dones constitueixen gairebé 3 milions (34 %) de les i els membres dels governs locals. Només dos països han arribat al 50 %, i en altres 20 països, més del 40 % del funcionariat local són dones.
També s’observen variacions regionals per a la representació de les dones als òrgans deliberatius locals, a partir de gener de 2022: Àsia central i meridional, 41%; Europa i Amèrica del Nord, 36%; Oceania, 32 %; Àsia oriental i sud-oriental, 28 %; Amèrica Llatina i el Carib, 25%; Àfrica subsahariana, 25 %; Àsia Occidental i Àfrica del Nord, 18 %.
Segons un estudi del Consell de Municipis i Regions d’Europa de 2019, els països europeus han anat evolucionant en la presència de les dones com a electes locals. Tot i això, segons el mateix estudi, l’accés de les dones a les alcaldies arriba tan sols al 15% dels municipis europeus tenen una alcaldessa liderant el seu govern local. Per països són Islàndia el 36%; Suècia 32%; Finlàndia 31%; Noruega 28% i Suïssa 27%
Hi ha proves fermes i cada vegada més nombroses que la presència de dones líders en els processos de presa de decisions polítiques millora aquests processos. Per exemple, una investigació sobre els panchayats (consells locals) de l’Índia va posar en relleu que el nombre de projectes d’abastament d’aigua potable a zones on aquests consells estan liderats per dones era un 62% més gran que en el cas d’aquelles les quals consells estan liderats per homes. A Noruega es va trobar una relació de causalitat directa entre la presència de dones als consells municipals i la cobertura de l’atenció infantil.
Les dones demostren lideratge polític en treballar per sobre de les divisions partidàries en grups parlamentaris de dones -fins i tot als escenaris polítics més agressius- i en defensar assumptes d’igualtat de gènere com l’eliminació de la violència de gènere, l’aplicació de llicències parentals i de serveis de cura infantil, qüestions jubilatòries, lleis d’igualtat de gènere i la reforma electoral .
Tot i l’evident augment de la presència de les dones als governs locals a aquest ritme faran falta més de 100 anys encara per assolir una representació paritària d’homes i dones als espais de decisió local.
